“L’important és no deixar de
fer-se preguntes”
ARTÍCLES ANTERIORS
Article Allen
Article Coaching
Article Innovació
07/10/2014
ALLEN FRANCES (ARTICLE LA VANGUARDIA)
Convertimos los problemas cotidianos
en trastornos mentales




	
El psiquiatre Allen Frances (1943, Nova York) afirma en una recent entrevista a La contra de La Vanguardia (19/09/14) que el nou objectiu de la indústria farmacèutica són els nens i els adolescents perquè són clients de llarga durada. Frances, que va dirigir durant 40 anys el DSM, Manual de diagnòstic estadístic, afirma que el nou DSM5 afegeix molts transtorns mentals nous i flexibilitza les normes per diagnosticar els que ja hi ha.


	
Quin és el resultat?
Entre d’altres, un augment espectacular dels diagnòstics en TDAH entre nens i adolescents. “L’autisme, el transtorn bipolar infantil i el TDAH es diagnostica al 20% dels nens, dels quals un 10% estan medicats. ” Un èxit per a una indústria que mou més de 30.000 milions de dòlars anuals als EE.UU i un fracàs per als afectats ja que “els estudis demostren que a llarg termini els nens i nenes medicats no milloren el seu rendiment escolar, només ho fa un 2%.”


	
A casa nostra, TDAH Catalunya, l’associació privada de referència (www.tdhacatalunya.org), ens recorda que no hi ha una prova diagnòstica definitiva per a aquesta malaltia. Malgrat les escales específiques empreades (ADHD RS –Du Paul- , Conners, EDAH), les escales de psicopatologia general (BASC, SDQ) i les entrevistes semiestructurades (DICA IV, K-SADS) el diagnòstic s’elabora a partir d’entrevistes amb el nen/a, els pares, l’escola i amb una exploració físico-psicològica del pacient.


	
Quin és el resultat? Cada dia es diagnostiquen més transtorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat: entre un 4,57 i un 10,81% dels infants catalans, és a dir, de 2 o 3 nens per a cada classe a cada escola de Catalunya als que caldria afegir 2 o 3 alumnes més amb altres transtorns associats a l’aprenentage o a la conducta.


	
Un augment espectacular dels diagnòstics i dels tractaments farmacològics no significa que el THAD no existeixi. Aquells que el pateixen viuen en un conflicte permanent perquè veuen les seves vides afectades no només en l’àmbit de l’aprenentatge o a l’escola sinó en aspectes emocionals com ara la impulsivitat, la poca resistència a la frustació o la imprevisibilitat. Tot i així, hi ha moltes mancances i molts interessos creats en tot aquest procés d’excès de diagnòstic, excès de medicació i rebaixes d’exigència escolar que poden hipotecar el futur dels nois i noies


	
Mestres que veuen com, a més de les retallades, el nombre d’alumnes per classe augmenta mentre la seva capacitat d’observació, detecció i atenció disminueix (no sempre és possible atendre un nen que simplement demana afecte i que s’estigui per ell). “Seria molt millor invertir en classes reduïdes i en espais per a practicar l’esport enlloc de tractar un problema escolar amb medicació”- ens recorda Allan Frances-. Centres escolars que encara no disposen d’un protocol ben estructurat i objectiu provocant que cada escola vagi a la seva detectant, derivant i aplicant mesures que, en el millor dels casos, impliquen un guirigall de professionals (mestres, tutors, psicopedagogs, psicòlegs externs, família..) per acabar amb una retallada del nivell d’exigència acadèmica (què faran aquests alumnes el dia de demà en un món laboral com el que tenim?). Familiars que pateixen molt aquesta falta de coherència i resposta, però també famílies que no han pogut o no han sabut atendre les necessitats dels seus fills i filles i troben una mena d’exculpació en el diagnòstic i un alliberament en el tractament. Metges que diagnostiquen en 7 minuts un pacient que amb prou feines coneixen...


	
Un coach pot oferir un canvi de perspectiva tan urgent com necessari. Treballar per objectius i reptes és un procés que ajuda a la persona a donar el millor de si mateixa, creant estratègies i buscant ser proactiva davant la seva situació. Amb el coaching s’educa la consciència enlloc de seguir un llibre de text o afeccionar-se a les pastilles.Importa on ests, on vols anar i quins mecanismes tens al teu l’abast per aconseguir-ho.El coach treballa d’una manera compromesa amb els nens i adolecents, però resulta molt efectiu amb els familiars i els mestres perquè té un inici i un final molt determinat i perquè proporciona eines i habilitats (no medicaments, ni rebaixes acadèmiques) que generen confiança, motivació, optimisme i seguretat.
Allan